La Passejà de Sant Onofre

La passeja_FESTES1.JPG

El 9 de juny és una data marcada al calendari local, ja que la Passejà de Sant Onofre és molt més que una festa per a Quart de Poblet. El seu origen al segle XVIII, amb un fet miraculós relacionat   amb   l’agricultura   i   l’abastiment d’aigua   per  als   regadius,  ens   connecta   no només  amb  una  població  que  obtenia  les seues rendes de les explotacions agràries, sinó també amb les societats que ens precediren a la Comunitat Valenciana fa segles. A més  ens remet a aquells ritus que rendien culte a les divinitats   relacionades   amb   els   elements naturals. 

Segons s’ha transmés generació rere generació,  el  juny  de  1723  Sant  Onofre  va intercedir  per  acabar  amb  una  sequera  que amenaçava  els  cultius  de  Quart  de  Poblet. Aquests eren la principal forma de subsistència d’uns habitants que, agraïts per aquell  fet  miraculós,  van  celebrar  amb  goig aquell moment «passejant» al sant pels carrers del poble i no ho han oblidat fins hui. 

Des  d’aquell  1723  fins  a  l’actualitat  el  nucli urbà de Quart de Poblet ha anat evolucionant. Per aquest motiu el recorregut de la Passejà ha anat variant. I probablement  seguirà   fent-ho en   un   futur.   Fa   tres   segles,   per   exemple, l’Ermita es trobava fora del nucli urbà. Hui es troba  al  final de l’avinguda  de  Sant Onofre, que es va urbanitzar a mitjans del segle XX. Aquests   canvis   també   formen   part   de   la  Passejà i any rere any aporten nous matisos que milloren la festa. 

Però aquesta tradició no s’haguera mantingut si no fora per la tenacitat d’un grup de veïns i veïnes de Quart de Poblet. Mantindre viva una festa   no   és   una   tasca   fàcil.   Sobretot   en moments en els quals hi ha altres prioritats. Ja ho hem dit, la Passejà de Sant Onofre és molt més que una festa. 

La llegenda de la Passejà

La tradició situa la llegenda que dona origen a la Passejà l'any 1723.  Com  és habitual en un clima com el que predomina a la Comunitat Valenciana, aquell any va ser extremadament sec i la falta de pluja feia que els llauradors de Quart  de  Poblet,  que  eren  la  majoria  de  la població  d’aquell  temps,  temeren  perdre  la seua collita. Aquesta situació de sequera duria aparellades  una  sèrie de  catastròfiques conseqüències que no costen d’endevinar: fam, misèria, malalties… 

Al final de la primavera la manca d’aigua era evident i els cultius necessitaven un rec amb urgència. El cabal del riu Túria, que discorre a prop del nucli urbà de Quart de Poblet, era mínim   i   les   séquies   que   prenen   l’aigua d’aquest riu per regar els camps feia setmanes que no duien líquid. 

La vesprada del dimecres 9 de juny de 1723 es començaren  a  veure  núvols  de  tempesta  a l’horitzó. La població estava expectant, ja que la pluja seria molt beneficiosa. Alguna versió afirma que aquell dia es va fer una rogativa a Sant Onofre perquè ploguera. La data no és un element menor, ja que la festivitat del sant, que tenia una ermita dedicada a la seua figura a Quart de Poblet, se celebra l'endemà: el 10 de juny. 

Al  capvespre  va  començar a  ploure,  però  la sorpresa va ser que a Quart de Poble caurien pedres de granís. Els llauradors van maleir la seua  sort,  ja  que  la  pedra  faria  malbé  uns cultius que es trobaven molt debilitats per la falta de reg. Un grup de veïns i veïnes van eixir cap als camps per veure si s’havia salvat cap cultiu. En aplegar s’adonaren que a les terres no havia caigut cap pedra de granís, només aigua que seria molt beneficiosa per regar els cultius i salvar les collites. 

Van   interpretar   aquell   episodi   com   una intercessió de Sant Onofre i van marxar cap a la seua ermita. En arribar van traure la imatge del   sant   per   agrair-li   la   seua   miraculosa intervenció  “passejant-lo”  pels  carrers  de  la població,   acompanyant-lo   amb   traques   i música. 

Des d’aquell any, i per recordar aquest episodi, la nit del 9 de juny, vespra de la celebració de la festivitat del sant ermità Sant Onofre (patró de Quart de Poblet des de 1885), els quarters i quarteres   rememoren   aquest   fet   amb   la Passejà de Sant Onofre.